Exposicions: Gaudí i les Quaranta Hores

Renovació i art efímer al monestir de Sant Jeroni de Palma
 del 25 de novembre de 2022 al 28 de març de 2023

Creix el llegat mallorquí del prolífic arquitecte català Antoni Gaudí. En aquesta ocasió ens situam al monestir de Santa Elisabet (conegut també com de Sant Jeroni) l’any 2016, durant el procés d’inventari de la col·lecció del convent. Pere Terrasa, conservador i restaurador de béns culturals, identificà dins la sagristia dues peces que, per les seves característiques tècniques i formals, divergien de la resta d’elements que formen la dita col·lecció.
La troballa foren dos tapissos amb els anagrames de Crist, elaborats amb panes, velluts, parts brodades, i muntats damunt un canemàs. La seva importància rau que, recentment, ens han revelat una faceta poc coneguda de Gaudí: la del disseny tèxtil, suggerit per la intuïció creativa, sempre desbordant, del genial arquitecte català. L’autoria d’aquestes peces s’ha pogut documentar gràcies a la publicació Antonio Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto, de Joan Matamala Flotats (editat l’any 1960), que descriu detalladament la col·laboració, a principis de 1912, de l’arquitecte català amb les religioses de Sant Jeroni per a la renovació dels tapissos que s’utilitzaven els dies de la litúrgia de les Quaranta Hores. A aquestes dues peces s’afegeix un tapís que va pertànyer a la col·lecció de Mn. Guillem Puigserver Munar, prevere algaidí, i que sens dubte formava part del mateix projecte.

La crònica és un correlat dels tres tapissos descrivint amb mots prou precisos tant la iconografia que havien de desplegar com els materials utilitzats. D’aquesta documentació se’n desprenen dos aspectes interessants, el primer dels quals és la recomanació d’Antoni Gaudí al prevere custodi del convent per a abaratir despeses. L’arquitecte sostenia que es podien utilitzar retalls de tallers de tapisseria de diferents textures i colors, que després s’unirien per a formar la peça pròpiament dita –segons el mateix relat, alguns d’aquests retalls es dugueren directament de Barcelona. I el segon aspecte és que el disseny i la mostra per a la brodadora que els havia de confeccionar es varen fer amb elements naturals com espigues, pàmpols i fulles de totes les gradacions tonals, que foren col·locats entre dos vidres, per a obtenir el model sobre el qual s’elaborarien posteriorment els tapissos amb els retalls de tela.